LO PEOR QUE LE PUEDE PASAR A UN NIÑO
Sinopsis
Barbie eta untxi baten nekropsia eszenatoki gainean aurkeztuz, Javier Liñerak antzerkia erabiltzen du, ez bakarrik azken arte gisa, baita kolpatzeko, gogoratzeko, nahasteko, duintzeko... tresna gisa ere.
Eszena krudelak lortzen ditu, baina ez desatseginak. Gogorrak, baina gomendagarriak. Eta zoragarri idatzita eta planteatuta dramaturgikoki. Maskulinitatearen dekonstrukzioaren ideiatik abia-tzen da obra. Maskulinitate berezi bat, pertsonaiarena berarena, mundu osoan eraldatzen dena.
Piezan identitateari buruzko galderak planteatzen dira, zer den maskulinoa eta zer ez, nola eraikitzen den, zer den bitarra, nola irakurtzen diren gure gorputzak.
Piezak aurrera egiten du txikitatik maskulinoa izateari buruz dugun ideiaren eraikuntza-azterketa honetan. Baina ideia horrek haustura izango du genero-rolen hierarkia lausotuko da.
Poniendo en escena a Barbie y una necropsia de un conejo, Javier Liñera utiliza el teatro no solo como arte final, sino como herramienta para azuzar, recordar, revolver, dignificar… Logra escenas crueles, pero no desagradables. Duras, pero recomendables. Y maravillosamente escritas y planteadas dramatúrgicamente. La obra parte de la idea de la deconstrucción de la masculinidad. De una masculinidad particular, la del propio personaje, que se transforma universal.
En la pieza se plantean preguntas sobre la identidad, sobre qué es lo masculino y qué no, cómo se construye, qué es lo binario, cómo se leen nuestros cuerpos.
La pieza avanza en este análisis de construcción de la idea que tenemos desde pequeños de qué es ser masculino. Pero esta idea sufrirá una ruptura, se diluirá la jerarquía de los roles de género.

